Després de tastar l’Aresta dels Piteus i la seva peculiar roca, busquem alguna alternativa amb ‘millor’ rocam per arrodonir el jorn. Al vell mig del vessant sud de la Roca Subirana trobem aquesta via de dues tirades, oberta en solitari per en Lluís Parcerisa, on haurem d’anar mirant i palpant aquí i allà per trobar la millor opció per progressar per aquest conglomerat tant trencadís.
- Via: Visites Inesperades
- Zona: Sant Llorenç de Morunys – Roca Subirana
- Dificultat: V+(MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 85 metres
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 8 cintes exprés i una baga per llaçar una savina
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Des de la població de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera LV-4241 direcció Coll de Jou i Solsona. Un cop a les afores del poble arribarem a una corba molt tancada de dretes on hi ha un desviament direcció el Santuari de Lord. El prenem i un cop passat el túnel aparquem el vehicle. Seguim a peu direcció al santuari i prenem el primer camí de terra a mà esquerra, que puja suaument fent un parell o tres de corbes tancades fins desdibuixar-se a un collet sense arbres. Tenim, des d’aquest punt, la Roca Subirana davant nostre. Només haurem de baixar per un corriol que ens menarà fins al peu de via.
-
- Vessant sud de la Roca Subirana, per on transcorren les vies
-
- Primera tirada
-
- Arribant a la R-1
-
- Darrers metres de la via
-
- Ressenya de la via
L1(V+)
Comencem a escalar per placa que progressivament es va posant vertical. La roca, molt discreta, ens demana precaució, tant per nosaltres com pel company que assegura. Un cop la paret es posa definitivament vertical, tenim un tram de V+, on anant per la dreta del parabolt trobarem bons forats, que ens permetran superar el pas. Després la paret es va inclinant ràpidament fins arribar a la reunió. 7 parabolts, 40 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, seguint el camí que ens marquen els parabolts i acariciant la roca. La dificultat en aquest tram és baixa fins que arribem a una fissura. Hem de passar aleshores a la placa de la dreta. Per protegir el pas llacem una bona savina. El pas no és difícil però s’ha d’anar amb molta cura amb la roca. Un cop a la placa només ens restarà continuar en diagonal cap a la dreta fins arribar a la reunió, que muntarem d’un parabolt i una savina. 7 parabolts, 45 metres.
Descens:
Baixem pel vessant nord i en direcció oest, d’una manera intuïtiva fins arribar al final de l’aresta oest.
El que més m’ha agradat:
- Ràpida, bona opció per combinar amb altres vies de la paret i seguir gaudint de la roca precària d’aquest racó del Solsonès.
- Ben assegurada, per no patir més del compte.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca molt discreta, que demana molt de tacte i cura.